Páginas: [1] 
|
 |
|
Autor
|
Tema: Sobre el paisaje vegetal de les Muntanyes de Prades (Leído 196 veces)
|
Lo llevantada
...el optimista
Cumulonimbus Capillatus
 Desconectado
Género: 
Mensajes: 10549
Baixant de la font del gat .......
|
SORTIDA A PRADES:
El Mèdol(Pedrera Romana):(Zona Tarragonès-Costa)
En aquest punt del Tarragonès ,ens trobem a molt poca distància del Mar Mediterrani.,no pas mes de 5-10km de distància en linia recta.En aquest punt de la costa catalana tenim dos factors casi esencial que condiciones la vegetació i la seva estructura; aquests son la mitjana de Tª , i la mitjana de precipitacions.
La mitjana anual de precipitacions es situa a l’entorn del 500mm,amb un marcat déficit estival, i la de Tª, aquests dos factors junt amb la proximitat del mar , ens donen unes caracteristiques peculiars per l’aparició de un tipus de vegetació que la anomenem Màquia litoral.També hi juga un paper les característiques del sòl, ens trobem davant un sòl de naturalesa Calcària i en general no molt profund,Aixa les especies residents hauran de ser calcícoles i això on es notará més serà en la familia de les Ericàcies, on tiendrem com a representant que pot viure en aquest tipus de sòl , la Erica multiflora (Bruc d’hivern).
Fent una mica d’Història , hem d’esmentar que aquest punt fou font d’explotació minera, de roca calcària , per part de la civilització Romana , amb la consequent pertorbació causada sobre el terreny de la zona.
Més tard , despres de la fi de l’ocupació Romana , la zona fou destinada a usos agraris , s’hi alternà el conreu de olivera i Garrofer.La olivera per obtindre´n oli i la oliva com a menjar; i el Garrofer per donar de menjar al bestiar i en temps difícils per inclore la garrofa dins de la dieta humana,utilitzada en general , molta i com a Farina.
Ja deu fer com uns 30 anys que la zona es va deixar d’explotar agricolament, en haches punt la vegetacó s’encarrega eficientment de recuperar el terreny perdut ,la succesió va avançant i tenim com a resultat la culminació de la vegetació potencial de la zona .La Màquia litoral.
-La Màquia Litoral:
Comunitat vegetal de marcat caràcter termòfil i hídric.La seva aparició ve donada per dos requisits fonamentals , esta normalment per sota dels 500-450mm amb una sequera estival molt marcada , i una continentalitat en les temperaturas molt reduïda , ja que moltes espècies no soporten les baixes temperatures.que la temperatura mitjana anual sigui elevada també es un requisit perque arribem a haches tipus de vegetació potencial.
Espècies termòfiles: Chamaerops humilis (Margalló)
Ceratonia siliqua (Garrofer)
Altres espécies importants i indicatives:
Erica multiflora (Bruc d’Hivern) , Brolla calcícola.
Rhamnus lycioides (Arçot),Planta també present als espinars.
La màquia litoral apareéis com a primer indret de la geografia catalana al Massis del Garraf , i continua quasi fins a Murcia on serà substituida per espinars.al interior es substituïda per la màquia continental.
Pujant a la Mussara -1 , Alzinar litoral.
A pocs kilometres de pujar la carretera que ens portaria a dalt la Mussara , ens trobem amb un Alzinar litoral ben consolidat.
La visio des de la carretera es com si fos una paret de vegetació homogenea i molt espessa, sembla que no hi puguis penetrar dintre.
El bosc es troba ben consolidat , i hi tobem totes les especies caracteristiques d’aquest tipus d’alzinar , en haches punt hauriem arribat al final de la succesió ,hem arribat fins a la vegetacio potencial.
A l’altre banda de la carretera , el bosc ha estat bastant més degradat , ja que s’hi ha estat explotant com ha fusta, en aquesta part el bosc és esclarissat ,les alzines encara mes aviat joves es barrejen amb Quercus faginea,Pinus halepensis,Pinus nigra,Pinus sylvestris etc.etc.etc….
S’hi observen perfectament tots els passos de la succesió , desde el prats secs, les brolles de Cistus,Rosmarinus,L’Erica arborea,Tymus vulgaris i l’Erica multiflora , ja que encara continuem en terreny calcari.
Aquí la precipitació és bastant més abundant que al Mèdol , quasi freguem els 600mm, i això es el que la vegetació ho tradueix en arribar a formar l’alzinar.
Com a espècies típiques citarem : Quercus ilex Subs.Ilex( arbori)
Viburnum lantanum(arbust)
Rhamnus alaternus(arbust)
Smilax aspera(liana)
Quasi al cim de la mussara(900-1000m)
Despres de pujar fins dalt de la vessant sud de la serra de Prades ,arribem al territori dominat per les brolles Xeroacàntiques ,aqui el factor ambiental clau per a la vegetació es la intensitat elevada del vent,al ser una mena d’altiplà bastant obert,la vegetació queda molt esposada al vent i també al contrast tèrmic entre la nit i el dia , aquí la temperatura mitjana Anuel es bastant mes baixa que al peu de la serra on es troba l’Alzinar litoral,al hivern hi gela amb molt freqüència .
En aquest punt espècies termòfiles com pot ser el Pi blanc estan ben be al limit per la supervivencia, i les condicions de Sòl poc prufund fan també que per exemple les alzines o els Roures no puguin arribar a l’estat òptim per la formació d’un bosc consolidat.El sòl que ens hi trobem es d’origen encara calcàri,Aixa per exemple trobarem el Boix com arbust important.
Trobem exemplars bastant aïllats de Pinus halepensis, Pinus nigra Subs. Salzmanii i Pinus sylvertris, als mareges a prop dels pendents , encara trobem algun exemplar de Quercus ilex subsp ilex i de Quercus faginea.
La major part del terreny el trobem dominat per espècies de caracter arbustiu o herbaci,tot depenent de com estigui avançada la succesió.
Per una banda tenim els prats o llistonars amb Brachypodium retusum,on també hi observem la farigola Thymus vulgaris,la jonça Aphyllathes monspeliensisis i l’eriçó Erinacea anthyllis.
Per altre banda , en l’estat arbustiu tenim el Juniperus oxycedrus junt amb el Juniperus comunnis i el Juniperus phoenicea,l’Erica multiflora junt amb
l’Arctostaphylos uva-ursi i l’Amelianchier ovalis.
Carrascar-Al costat de Prades:
En aquest punt del interior de la Serra de Prades a uns 800-900m , encaicat dins aquest altipla central , hi domina el Carrascal , on l’Especie principal ,
es el Quercus ilex.subsp rotundifolia.
Aque la continentalitat és molt marcada , la diferència entre la nit el dia es molt evident , i això junt amb uns hiverns molt freds on les gelades es prolonguen fins al mes de Març ,dóna un caràcter especial al tipus de vegetació potencial de la zona.L’alzina no aguanta bé aquesta continentalitat, i automaticament es substituïda per la carrasca.
El lloc on hem parat cal dir que es una carrasca en fase de recuperació,abans havia estat utilitzada per fusta, les soques principals les van tallar i ara apareix com un bosc de rebrotada.
El sotabosc del carrascar , es molt més pobre que el del alzinar litoral,trobem com a especie dominant el Buxus sempervirens, i entre d’altres i trobem el Ruscus aculeatus i la Genista scorpius.
Roureda de Roure reboll(Quercus pyrenaica).
Després de sortir de Prades , començem a pujar per la carretera en direcció al Tossal de la Baltasana,al arribar cap als 800-850 m , ens començem a trobar el bosc de Q.pyrenaica, aquesta vessant de Prades , té dos requisits bàsics,el primer és el tipus de sòl , en aquest cas silícic : el roure reboll només pot crèixer en sòls silícics, Aixa que com a Arbre tipicament ibèric i Gallec , aquí només s’el pot trobar a la Serra de Prades.El segon requisit es que aquí la pluviometria i humitats són un pel més elevades que a la resta del Massis , basicament degut a la major altitud i a la seva orientació més aviat S-SE.
Aquest Bosc , és un bosc de rebrotada , es veu molt clarament , que anteriorment havien estat explotats per fusta i s’havia tallat la soca principal, ara per cada soca principal hi ha de 3 a 4 rebrots.es pot dir que és un bosc relativament jove, el port dels arbres no és gens espectacular(també típic de la espècie), i els arbres estan bastant esclarissats.
El Q.pyrenaica entraria a formar part de les rouredes seques , la seva fulla es de carácter marcesent,no cau gairebé fins que han de surtir els brots de la nova temporada.El terra estava ple de fullaraca , font important per a una bona descomposició i aport de nous nutrients.
El sotabosc és bastant pobre , i està dominat basicament per espècies herbàcies,trobem exemplars de Vicia com tapissant el terra , juntament amb orquídees(Cephalantera longuifolia).El carácter humit i sense contaminació del bosc es deixa notar en la presència molt abundant de líquens tot tapissant els troncs del Roure Reboll.
Pineda de pi riog(Pinus sylvestris):
Encara que trobem algun ejemplar aïllat per sobre de 600m .el seu òptim a Prades el trobem la zona del pic del Tossal de la Baltasana(1.201m), a partir de 850-900m fins a uns 1050-1100m.Per sobre d’aquesta alçada, a la part culminal, ens trobariem una altre vegada les brolles xeroacàntiques.Aqui creix sobre sòls silícics , pero en si li és bastant indiferent ja que en tot el pre-pirineu el trobem a calcàri.La pluviometria en aquest punt ronda els 700mm.les temperaturas al hivern són bastant baixes ja que ens trobem sobre uns 1000m d’altitud.
El sotabosc d’aquesta comunitat , es quasi el mes pobre de les comunitats vistes anteriorment , es junta , les condicions climatiques amb que no és un sòl gaire profund i silícic.Com a espècies rellevants , trobem el Cistus laurifolius i el Arcrostaphyllos uva-ursi.
|
|
|
|
|
En línea
|
entre Sant Andreu(Barcelona) i l'Escala(Girona)
"Tot esta per fer,tot és possible avui..." (Miquel Martí i Pol)
Sempre tornaré
a la nostra platja
les ones no em deixen,mu mare
allunyar-me'n massa.
|
|
|
desferracavalls
Cumulus Fractus
Desconectado
Género:
Mensajes: 38
|
OLE EXPLICACIO
|
|
|
|
|
En línea
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Páginas: [1] 
|
|
|
|
|
