Páginas: [1] 
|
 |
|
Autor
|
Tema: Sobre el paisaje vegetal de Ripoll-Setcases-Vallter-Olot (Leído 172 veces)
|
Lo llevantada
...el optimista
Cumulonimbus Capillatus
 Desconectado
Género: 
Mensajes: 10549
Baixant de la font del gat .......
|
Aprovechando un trabajo sobre la zona , que hice en la universidad en una excursion de Mayo pasado ...os pongo un abstracto de este , os recomiendo muchisimo las 2 excursiones que he hecho con la uni este año tanto la de Prades como esta! 
INTRODUCCION SOBRE CLIMATOLOGIA DE LA ZONA
Descripció del relleu i estructures importants:
Començant de S a N per el terme municipal de Sant Joan de les Abadesses(800m),ens trobem encaixats a la vall que ha construit el riu Ter al seu tram mitjà-alt.
Cap al N,ens trobem amb el vessants de la Serra Cavallera,la qual seria com el pas “imaginari” del Pre-Pirineu al Pirineu;el pic més alt d’aquesta serra és el Taga que fa 2.032m,la serra sta posada en diagonal desde la Vall del Freser fins a la vall del curs alt del Ter a Camprodon i està conectada pel N als pirineus Axials al Puig del Balandrau(2.579m).
Cap al SE de Sant Joan,a l’altra banda de la vall tenim la serra de Puig d’Estela,la qual conecta amb la serrelada Transversal.
Passant de Sant Joan a Camprodon(950m) ,ja tenim una visió més clara cap al N , i ja veiem els cims més importants del Ripollès amb encara restes de neu a les seves vessants i circs glacials.
Seguint el curs alt del Ter i pujant uns 200-300m , arribem a Setcases(1200m) , l’ultim nucli urbà important abans de endinssar-nos a l’alta muntanya.Aqui el Riu Ter ja baixa amb bastante velocitat.
La carretera cap a Vallter es comenta a enfilar seriosamet apartir de Setcases i pujem en pocs kilometres(15-20km) uns 1000m, fins situarnos entorn dels 1800-1900m. Al NW tenim el Puig de Balandrau(2579m) i la serra de Catllar, al N Vallter 2000m(estació d’esquí) i el pic de Bastiments(2874m), al NNE hi ha el Pic de la Dona(2.702m) i al NE el Cim de la Pomarola(2.457m) ja en territori Francés , el qual conecta amb el Massis del Canigó. Aquí el Ter ja esta encaixat en una vall molt estreta i des dedalt ja se sent a la gran velocitat que baixen les aigües.
Als 2000-2100m estem a l’Estacíó de Vallter on a baix de tot hi ha un petit altiplà , on estan molt ben representats els Prats de alta muntanya.
Estatges Altitudinals
Estatge Montà(800-1600m):desde Sant Joan fins Setcases.
Estatge Subalpí :(1600-2300m), desde el bosc de Pi Roig pujant a Vallter fins al peu de l’Estació d’Esqui.,als 23oom acaba el Pi negre.
Estatge Alpí(2300-3000m):desde l’estació de Vallter fins al cims del Pirineu.
Descripció del Clima:
2 tipus de clima:
Submediterrani:700-1600/1700m.
D’alta muntanya:1700-3000m.
En aquest apartat del clima , ens centrarem en dues variables claus com son la Temperatura i la pluviometria,encara que no podem desprestigiar altres variables ,totes definitories del clima en concret , ja que si faltés una d’aquestes , es veurien modificades absolutament totes les altres , un exemple d’això i en especial en aquesta zona del N de Catalunya és el vent , en aquest cas la omnipresent Tramontana que sobretot als pics de les Muntanyes i zones culminals pica molt molt foro , superant facilment els 120km/h.Aquesta intensitat del vent se suma a les condicions extremes de Tª , fent quasi imposible la consolidacio de qualsevol vegetal.
El clima d’alta muntanya es caracteritza tant per la seva extremitat com per la seva variabilitat.Meteorologicament parlant: tempestes,nevades,pedregales,ventades estan a l’ordre del dia. Per tant no se li pt tenir mai una confianza completa.
*Pluviometria:
Ens trobem davant la comarca , on globalment la pluviometria és més alta de tot Catalunya.de N a S de la zona i de E a W del territori a estudiar no es baixa mai dels 800mm i en molts casos s’esta per sobre dels 950-1000mm anuals.
La zona més seca es troba al voltant de la plana de Ripoll amb una “ombra pluviometrica” de 800-850mm anuals si ho comparem amb 10-20km a la rodona , on habitualment no baixen de 900-950mm.Aquests 100-150mm són crucials per la vegetació , i ens marquen el límit per exemple entre Rouredes seques i humides.La situació d’aquesta Vall de Ripoll ,encaixonada a sotavent del Pre-pirineu darrera per exemple de Serra Cavallera fa que estigui molt tapada a les situacions de nord ,les quals diesen quasi tota l’aigua als cims i parts més elevades de la comarca que són les primeres en rebre el pas dels fronts, en aquesta vall les situacions de nord produeixen una mena d’efecte föen(fogony) al estar a la vessant sud de les muntanyes , l’aire despres de descarregar tota l’humitat a dalt , baixa sec i calent,per la qual cosa es imposible qualsevol tipus de nuvulositat capaç de portar pluges.
De totes formes la seva pluviometria no és gens despreciable,aquí es molt considerable la precipitació que diesen els temporals de llevant i les tempestes de primavera,estiu i tardor,en alguns indrets el mes de agost junt amb part de setembre són els més plujosos de l’any , ja que les tempestes intenses sovintegen cada tarda deixant en tot el mes uns 80-100mm ben bé.
A mesura que pujem d’altitud aquest increment de pluviometria es fa evident , de Sant Joan de les Abadesses sortim amb 850-870mm , i al arribar a Camprodon ens trobem amb una pluviometria de 950-1000mm, ara entrem dins el territori de les rouredes humides , com vam veure pasat Camrodon.Aqui els boscos de carácter centre-europeu ja tenen condicions més ideals per viure-hi.
La pluviomeria de la vall de Setcases volta els 1050-1100mm anuals,però el maxim de Pluviometria no el trobem fins a la zona de Vallter i els cims més alts(Bastiments,Balandrau…) on arribem a quantitas anuals superiors als 1250mm,aquí la precipitació en forma de neu és molt abundant, encara que les situacions de N no siguin ben bé les ideals (Molt millors pel clima atlàntic de la Vall d’Aran),sempre hi diesen neu,sobretot al pas dels fronts ,els quals es postren moderadament actius.Cal dir que les grans nevades a la zona sempre s’han donat amb situacio de llevant , en aquests casos als cims es fácil que en un episodi s’acomuli 1m de neu i a les zones proximes de 50 a 70cm. Però aqui la clau , per la vegetació, no són pas les precipitacions sinó les baixes temperaturas , ja que quasi gran part de l’any aquesta aigua recollida roman en estat sòlid , per tant no disponible per als vegetals.
*Temperatura:
La temperatura , potser és la variable climàtica que es menys constant de tota la zona.
El gradient tèrmic entre les valls Pre-Pirinenques i els cims més alts és molt considerable,mentres que a les valls ens trobem mitjanes anuals de uns 12-13ºC als cims més alts tenim mitjanes anuals de 3-4ºC,es a dir un salt de 10-11ºC en apenes 30-40km en linia recta.Aixó marca profundament la distribució dels gradients de vegetació que ens trobarem.
On la temperatura ens marca més el tipus de vegetació existent és sens duote a l’alta muntanya, en aquest territori ,a l’estatge subalpí tenim uns 5 mesos glacials i en l’estatge alpí aquest 5 s’amplien a 7-8 mesos.Aquests mesos de gelades continues , en molts hiverns permanents(hi ha dies de entrades fredes que la Tª maxima no passa dels 8-10ºC sotazero),fa que per una banda l’aigua no estigui disponible per un hipotètic bosc de Pi Negre,i per l’altre fa que la vegetació herbàcia es trobi en fase de dormició tot protegida per la capa de neu(efecte iglú).aquesta només despertarà quan es produeixi el desgel,en aquesta època primaveral/estiuenca amb mitjanes de Tª de 5-15ºC,floriran la majoria d’espècies dels prats alpins i sub-alpins a partir de 2000m.
Es interessant observar a partir de mapes trets de l’atles climàtic de Catalunya com coincideix el Maxim de la mitjana termomètrica amb aquella “ombra pluviomètrica de la Zona de Ripoll,en aquest entorn la temperatura Estival es pot enfilar molt més arriban a l’Estiu amb maximes de 30-33ºC,en aquestes valls també es de destacar la forta amplitud tèrmica i les inversions tèrmiques invernals;el fet de estar encaixa a la Vall del Ter fa que per una banda la Tª oscili molt entre dia i nit en dies sense nuvulositat i que al hivern s’hi acomuli l’aire fred en setmanes anticiclòniques , al S de Ripoll , els estrats de la vegetació están invertits per aquest motiu,en una nit de Inversió termica la minima pot ser de 5ºC mes alta per exemple a Vallter que a Ripoll
|
|
|
|
|
En línea
|
entre Sant Andreu(Barcelona) i l'Escala(Girona)
"Tot esta per fer,tot és possible avui..." (Miquel Martí i Pol)
Sempre tornaré
a la nostra platja
les ones no em deixen,mu mare
allunyar-me'n massa.
|
|
|
Lo llevantada
...el optimista
Cumulonimbus Capillatus
Desconectado
Género:
Mensajes: 10549
Baixant de la font del gat .......
|
COMUNIDADES VEGETALES , ESPECIES I PAISAJES:
DESDE RIPOLL HASTA OLOT:
Vic-Setcases-Olot
1ª parada:2km abans d’arribar a Ripoll.
a) Vora del riu Ter:
En aquest indret, hem fet una visita bàsicament a les vores del riu Ter, en el seu tram mitjà-baix.Aquí trobem les espècies representants del bosc de ribera.Ens trobem a una altitut al voltant dels 680m, en terrenys de margues i afloraments de gresos i calcàris.La pluviometria volta els 750-800mm.
Hem vist molt ben representat el gènere Salix sp. que ocupa la part més a la vora de l’aigua. Per darrera hem vist exemplars d’Alnus glutinosa,Populus tremula i Populus nigra, aquestes dues darreres espècies les veiem també ben representades, no fan un bosc, però segueixen tot fent una filera més o menys continua.
En últim terme , ja no quantificat com espècie del complex de bosc de ribera, hi troben l´om. Ulmus minor; en aquestes cas si que pot formar, formacions boscoses mes consolidades com son les omedes.
També hi es present una espècie introduïda, invasora ,com és la Robinia pseudoacacia la qual té un potencial colonitzador molt gran. També hem vist el Cornus sanguinea com arbust molt abundant als voltants del camí.
b)Roureda de Quercus humilis , Roureda seca (marcesent):
A l’ altre banda de la carretera, entre les valls dels turons proxims, formats per materials de margues, i afloraments calcaris, degut,bàsicament a la proximitat amb el pre pirineu. ; la precipitació volta als 680-700mm anuals, i una mitjana entre els 12 y 13 ºc
Degut a la inversió tèrmica quasi present tot l´any , però més accentada al hivern, trobem els estrats de vegetacio invertits. A la part alta trobem un alzinar muntanyenc, i a la part baixa boscos de Q. Pubecens (Roure Martinec) la roureda de Q pubescens , presenta un sotabosc més aviat pobre comparat amb el alzinar,a part del Q. Pubecens trobem tant arbusts com arbres. El Prunus avium , el Prunus spinosa i el Sorbus nigra donen una representació elevada a les rosàcies. Un altre arbust important es el Buxus sempervirens, aquest denota la presencia de material calcari al sòl .També hem vist el Fraxinus, el Corylus avellana,i la jonça, . entre d’altres espècies.
2ª parada-Exemple de roureda humida –1 Q. Petrea.
Ens trobem ja en una vall molt mes humida que la anterior on la pluviometria anual ronda els 1000- 1100mm. Un requeriment indispensable per la aparició i la consolidació de la roureda de Q. Petrea. El terreny del voltant es bàsicament calcari,on dominen els gresos.
Al voltant de la roureda, trobem tenenys antropitzats on s’hi veu el conreu de cereals i prats de pastura, que donan un caracteristic verd intens als voltant. Les vassants de les muntanyes del pre pirineu que l’envolten, a mes altura hi trobarem ja el pi roig i fins i tot a la vessant humida (la N) alguna fageda molt petita relictual .
La roureda encara que bastant reduïda i delimitada compta d´exemplars d’una altitud considerable ,són individuus ja d’una certa edad,el aspecte de la roureda és d´un bosc bastant tancat, encara que no tant com una fageda, el sotabosc és més important que el de la fageda; trobem l´ herba berruguera, de la familia de las papaveràcies nec que el Cystus sessifolius, la Fragaria vesca, Corylus avellana, Buxus sempervirens, i varies espècies de labiades.
3ª: Abans d´arribar a Vallter.
Ens trobem a uns 1800m -1700m d’altitud a l´ estatge subalpi,la mitjana de temperatures és de 3 a 7ºC,amb uns 5 mesos glacials , on la superficie del terra esta completament coberta de neu. El terreny ja és totalment silícic,entre d’altres roques ens trobem amb esquistos i gneis. ,
El pi roig (Pinus sylvestris) que hem anat veient durant tot el cami de pujada,s’ha anat substituint per el Pi negre (Pinus mugo).La pineda de pi negre , està molt ben consolidada, i en fase ja de maduresa; això que nosaltres veiem ja s’acosta al que seria territorialment l’espai que ja ha arribat a la vegetació potencial.La pineda es caracteriza per el sotabosc de Rhododendron ferrugineum que marca perfectament el nivel de la neu a l´hivern . Tambe hi trobem dues ericacies més: el Vaccinum myrtillus i la bruguerola; al marges del bosc trobenm la Genista purgans ( bàlec), el qual es la substitució per altitud del Sarothamnus scoparius (gòdua).
Més avall d’aquest bosc de Pi negre trobem clapes d´avetosa (Abies alba) les quals poden tenir el mateix sotabosc que el Pi negre o molts cops és sustituit per l´Arcostaphyllos uva-ursi.
4ª Prats alpins entorn de l´estacio de Vallter.
Per sobre de 2000- 2200 m, s´acaba el bosc de Pí negre, degut ja a que la Tº mitjana es ja molt baixa entorn a 3-4ºC i tenim molts mesos de neus continues i gelades als mesos d’hivern(8 de glacials), la Tª mitjana baixa de 0ºC és el que anomenem clima axènic fred. L´aigua al estar molt temps en forma de gel es torna no disponible pels vegetals i això li dona al clima un tret d´aridesa, amb aquestes característiques tant dures els boscos es imposible que s’implantin.
Aquest ambient esta dominat per espècies herbàcies com: la Festuca sp. ( gramínea), les gentianes, el rannuncules, l´Iberis sempervirens, les quals són espècies que aprofiten el, desgel per completar el seu cicle vital. Moltes d´aquestas plantes son bulbotes o rizomatoses (Nardus) així enterrats es protgeixen de la temperatura tan baixa.
Només un arbust el Juniperus communis subsp. nana soporta aquestes condicions. No te més altura que el nivell de la neu(a l’hivern), així es pot protegir per l´efecte “iglu”.
5ª Costat del Ter a Setcases:
En aquest tram del Riu , en el seu curs ja mitjà-alt , molta de la vegetació de Ribera que hem trobat a la primera parada , es substituïda per altres espècies , aquí de la vegetació abans vista , només aguanta el gènere Salix i algun Populus.Però aquí l’espècie per excelencia , és el Betula pendula (Bedoll).El Alnus glutinosa tampoc el trobem , ja que és bastant termòfil.
6ª Rouredes humides-2 Q. robur.
La zona de la plana de Olot, té una pluviometria de 1000mm, les caracteristiques climatiques d’aquesta zona situada entorn als 600m , s’acostarien més a la definició de vegetació centre-europea.El sòl aquí és d’origen volcànic, però amb un component bàsic en la naturalesa quimica bastant present,la zona volcànica d’Olot és la més important de tota la Península amb diferència , així en aquesta zona també hi podem trobar per exemple el Buxus sempervirens. Aquí a la plana de Olot també trobem el meteix fenòmen que a la plana de Vic , però amb més pluviometria , el que fa que a sota del alzinar envés de trobar una roureda seca de Q.pubescens, trobem una roureda humida de Quercus robar.Aquesta roureda que hem vist és quasi relictual, ja que l´ocupació de sòls més profunds i fértils per a cultius ha desplaçat aqueste arbre.
Al entrar en el bosc ja es ven que es molt humit, el sotabosc es potser més abundant que el de Quercus petrea, hi troben arbusts com el Ilex aquifolium i el Buxus sempervirens, arbres con el Prunus avium, i especies herbàcies de ranunculàcies , com l’Anemone ,l’Helleborus viridis i Aquilegia vulgaris.
7ª Fageda d’en Jordà-Fageda amb el:lèbord.
En el marc de la Península Ibèrica i sobretot al del Països Catalans ,aquesta fageda és molt singular , única a Catalunya i amb poques d’Iguals a tot Espanya.
El tret diferencial ,és a l’altitud en que es situa , entorn als 550-600m,sobre una petita plana que fou originada per una colada de lava volcànica.les característiques del sòl , l’han fet considerar com no útil per cap conreu , Aixa la Fageda , al contrari que la Roureda de Quercus robar,s’ha salvat de les activitats humanes.La pluviometria de uns 1000m i la elevada humitat de la zona ,junt amb el fenòmen abans explicat de la inversió tèrmica , han provocat aquesta situació tan particular.
La Fageda, anteriorment,en part explotada per fusta, es troba en un bon estat de recuperació i manteniment , ja que és un espai protegit i d’interés natural.Els exemplars són bastant joves . També cal destacar que aquest any hem trobat un elevat nombre de plàntules,aspecto encara bastant desconegut de la fase vital d’una fageda , encara no es té molt segur el perqué s’adopta aquesta estrategia.
La fageda compta amb un sotabosc molt pobre,basicament provocat per les mateixs efectes que provoca la densa i ombrívola estructura del faig.D’especies hi destacarem el Helleborus viridis,el Corylus avellana i l’Ilex aquifolium i també algun exemplar de Crataegus monogyna.
|
|
|
|
|
En línea
|
entre Sant Andreu(Barcelona) i l'Escala(Girona)
"Tot esta per fer,tot és possible avui..." (Miquel Martí i Pol)
Sempre tornaré
a la nostra platja
les ones no em deixen,mu mare
allunyar-me'n massa.
|
|
|
|
|
|
|
Silver
Cumulonimbus Capillatus
Desconectado
Género:
Mensajes: 15600
Que poquito falta para subir hasta aqui...
|
Dios que descontrol hay en esta comarca....asi les va.
|
|
|
|
|
En línea
|
|
|
|
Olotí
Cumulus Mediocris
Desconectado
Género:
Mensajes: 598
|
El puig estela al que lleventada hace referencia és la montanya que hay entre santigosa y vallfogona. No tienen 2000 metros ni mucho menos, ya que no llega a 1500 ni de lejos !!! Otra cosa sera si hay otra montaña con el mismo nombre en sierra caballera, lo ignoro, como dices tu surfin supongo que si.
Por otra parte aunque no estase considerado como tal , para mi el taga es la cima mas alta de serra caballera.
: ) enjoy
Los datos de precipitacion los encuentro un poco flojos. En Olot ya tenemos una pluviometria de +950 y en la serralada tranversal se ultrapassan los 1000. Me extraña un registro tan bajo en el ripolles como 8xx
|
|
|
|
|
En línea
|
|
|
|
Surfin
El campanero
Staff
Cumulonimbus Capillatus
Desconectado
Mensajes: 12868
SOL
|
El puig estela al que lleventada hace referencia és la montanya que hay entre santigosa y vallfogona. No tienen 2000 metros ni mucho menos, ya que no llega a 1500 ni de lejos !!! Otra cosa sera si hay otra montaña con el mismo nombre en sierra caballera, lo ignoro, como dices tu surfin supongo que si.
Por otra parte aunque no estase considerado como tal , para mi el taga es la cima mas alta de serra caballera.
: ) enjoy
Los datos de precipitacion los encuentro un poco flojos. En Olot ya tenemos una pluviometria de +950 y en la serralada tranversal se ultrapassan los 1000. Me extraña un registro tan bajo en el ripolles como 8xx
Garrotxí, Si que existe un Puig Estela en el termino municipal de Vallfogona de 1359.3 mts, y la sierra denominada de su mismo nombre Serra Puig D´Estela, pero no es a lo que se refiere Llevantada...........
La Montaña mas alta de Serra Cavallera es el Puigestela con 2013 mts, y el Taga pertenece a Serra Conivella.........
Datos: Atles Topografic de Catalunya 1:50.000 .......... 
|
|
|
|
|
En línea
|
Sant Joan de les Abadesses, Ripollés, Girona, Catalunya, pre-pirineu Oriental .
748 msnm
|
|
|
Olotí
Cumulus Mediocris
Desconectado
Género:
Mensajes: 598
|
El puig estela al que lleventada hace referencia és la montanya que hay entre santigosa y vallfogona. No tienen 2000 metros ni mucho menos, ya que no llega a 1500 ni de lejos !!! Otra cosa sera si hay otra montaña con el mismo nombre en sierra caballera, lo ignoro, como dices tu surfin supongo que si.
Por otra parte aunque no estase considerado como tal , para mi el taga es la cima mas alta de serra caballera.
: ) enjoy
Los datos de precipitacion los encuentro un poco flojos. En Olot ya tenemos una pluviometria de +950 y en la serralada tranversal se ultrapassan los 1000. Me extraña un registro tan bajo en el ripolles como 8xx
Garrotxí, Si que existe un Puig Estela en el termino municipal de Vallfogona de 1359.3 mts, y la sierra denominada de su mismo nombre Serra Puig D´Estela, pero no es a lo que se refiere Llevantada........... La Montaña mas alta de Serra Cavallera es el Puigestela con 2013 mts, y el Taga pertenece a Serra Conivella......... Datos: Atles Topografic de Catalunya 1:50.000 ..........
Cito a llevantada:
-------------------------------------------------------------------
Cap al SE de Sant Joan,a l’altra banda de la vall tenim la serra de Puig d’Estela,la qual conecta amb la serrelada Transversal.
----------------------------------------------------------------------
Que enlace con la serralada transversal y este al SE de sant joan yo creo que si se refiere al puig estela de 1359,3.
Proximamente haremos una excursion + bicicletada nocturna a el pico mas alto de sierra conivella : D o sea... el taga
P.D: Si pongo una piedra de 10 cm de altura en la cima de puig estela passara de 1359,3 a 1359,4 y habra que actualizar el atlas : )
|
|
|
|
|
En línea
|
|
|
|
Surfin
El campanero
Staff
Cumulonimbus Capillatus
Desconectado
Mensajes: 12868
SOL
|
El puig estela al que lleventada hace referencia és la montanya que hay entre santigosa y vallfogona. No tienen 2000 metros ni mucho menos, ya que no llega a 1500 ni de lejos !!! Otra cosa sera si hay otra montaña con el mismo nombre en sierra caballera, lo ignoro, como dices tu surfin supongo que si.
Por otra parte aunque no estase considerado como tal , para mi el taga es la cima mas alta de serra caballera.
: ) enjoy
Los datos de precipitacion los encuentro un poco flojos. En Olot ya tenemos una pluviometria de +950 y en la serralada tranversal se ultrapassan los 1000. Me extraña un registro tan bajo en el ripolles como 8xx
Garrotxí, Si que existe un Puig Estela en el termino municipal de Vallfogona de 1359.3 mts, y la sierra denominada de su mismo nombre Serra Puig D´Estela, pero no es a lo que se refiere Llevantada........... La Montaña mas alta de Serra Cavallera es el Puigestela con 2013 mts, y el Taga pertenece a Serra Conivella......... Datos: Atles Topografic de Catalunya 1:50.000 .......... Cito a llevantada: ------------------------------------------------------------------- Cap al SE de Sant Joan,a l’altra banda de la vall tenim la serra de Puig d’Estela,la qual conecta amb la serrelada Transversal. ---------------------------------------------------------------------- Que enlace con la serralada transversal y este al SE de sant joan yo creo que si se refiere al puig estela de 1359,3. Proximamente haremos una excursion + bicicletada nocturna a el pico mas alto de sierra conivella : D o sea... el taga P.D: Si pongo una piedra de 10 cm de altura en la cima de puig estela passara de 1359,3 a 1359,4 y habra que actualizar el atlas : )
Tienes razón Pokatakrek , me he liado yo , no me fijé en que ponia SE.....
|
|
|
|
|
En línea
|
Sant Joan de les Abadesses, Ripollés, Girona, Catalunya, pre-pirineu Oriental .
748 msnm
|
|
|
Páginas: [1] 
|
|
|
|
|
